Quan les victòries tenen el doble valor

 Si has participats en molts torneigs saps que no totes les victòries tenen el mateix valor. No totes les vegades que guanyes una partida la recordes de la mateixa manera ni tenen el mateix valor.

Un somriure per l'scrabble

 En el torneig de scrabble en castellà de Sant Andreu va participar una delegació del Club Scrabble El Prat. L’Isa, la Cris, la Marga, el Francesc i l’Adela van fer, com sempre, un gran esforç per jugar el torneig. Quan durant tot el mes d’abril, arribes al centre cívic a les nou del matí per preparar la sala de joc i marxes a les dues de la tarda després de fer una sessió de scrabble escolar amb trenta alumnes de secundària… I així, tres cops per setmana. Si, a més, els altres dies de la setmana els dediques a actualitzar la pàgina web, a fer festions del club, a preparar l’acta de l’última reunió, a visitar un grup de joc -esperem que club i no només grup- o a fer un petit taller per a nous jugadors… Si, a més, el cap de setmana vas a un torneig és per pur amor al joc. Amor sense trampes i sense voler guanyar a qualsevol preu. Perquè no tens temps material per mirar cap llista de paraules i vas als tornejos com un xai a l’escorxador i ho assumeixes amb un somriure

L'esportivitat del joc

 Si així i tot, com va fer l’Adela Ruiz el diumenge, t’enfrontes amb el Blai Figueras -un dels millors jugadors del món de scrabble en castellà- i guanyes et mereixes un aplaudiment. I estem segurs que en algun racó de la comunitat de l’scrabble algú està aplaudint l’Adela en aquests moments.

El plaer del torneig que acaba bé

 Nosaltres, evidentment, ho fem. No només l’Adela sinó també aplaudint a tots el jugadors i jugadores que, com el Santi i els amics de Sant Andreu, fan aquest esforç per l’scrabble i el seu futur. Perquè per tal que l’scrabble sigui l’activitat popular que tots volem fan falta moltes Adelas.

La dificultat de guanyar en Blai

 Com tots sabem, n’hi ha victòries que valen doble, com a mínim. Felicitats, Adela.