A Manresa sempre ens han tractat bé. Molt bé, diria jo. I, és clar, el passat dissabte 21 de novembre no n’havia de ser una excepció… i no ho fou pas.
A quarts de deu la majoria de jugadors ens aplegàrem al bar de l’Hotel Pere III, seu del torneig, a recer d’un cafè de múltiples variants i algunes pastes. Poc ens imaginàvem que a la sala on ens esperaven els taulers i les lletres també hi havia un espai per a fer un mos, ple de temptacions pecaminoses endolcides amb les atencions dels amfitrions.
A mesura que omplíem l’estança les sensacions de les grans ocasions tornaven a planejar. Els jugadors passàvem per la bella recepcionista a formalitzar la inscripció i, lliures del primer tràmit, ens encuriosíem per la disposició de taules, per la mesa de jutges i els seus darrers preparatius.
Un dels aspectes més agradables d’aquests campionats són els retrobaments. Gent d’arreu del país que gaudeix amb aquest joc ens veiem un parell o tres de cops per any. Sempre hi ha encaixades sinceres, històries per explicar (i per amagar!), velles rivalitats sanes, etc. Tot plegat forma part de la prèvia.
Una vegada el Dani agafa el micròfon i comença a repartir agraïments, aclarir conceptes bàsics del joc i ens desitja tota la sort del món, el següent pas és l’anunci dels primers enfrontaments. Tothom està expectant per saber el contrincant amb qui se les haurà.
A partir d’aquí… el silenci, només interromput pel crequeig de les fitxes, per alguna exclamació continguda, per alguna impugnació…
Acabada la tercera ronda, bé ens meresquérem un bon dinar que cadascú cercà per la immensa oferta que ens ofereix la ciutat dels mil anys d’història. En la nostra visió parcial, anàrem a raure a un petit i encantador restaurant que es diu La Montserratina. Hi trobàrem menjar tradicional en format de disseny, regentat per una jove parella plena d’il·lusió. El cuiner deu tenir les mans beneïdes per Nostre Senyor (o el Vostre), i la noia s’encarregava de portar a taula les delícies que aquell creava. Per cert, molt eixerida i molt simpàtica, i amb un somriure encisador… bé, potser això ara no toca. Tres hores per intercanviar anècdotes, laments i goigs, explicar proeses i excusar-se en la mala sort.
De retorn a l’hotel s’emprèn l’activitat dels obsessos (ens ha d’agradar aquest joc per tornar-hi!), no abans que el Dani ens regali amb una notícia inesperada: – us preguem que, una vegada acabat el torneig, no marxeu de seguida i us quedeu al lliurament de premis, doncs a les 21.20 connectarem amb el TN de TV3 – Òspet! A la tele? Au, tots a trucar a la familia…
Transcorregueren les tres rondes i les posicions capdavanteres s’anaven definint de la mateixa manera que les opcions d’erigir-se campió s’anaven reduint. Al final, després de sis partides l’únic invicte fou en Miquel Sesé, que repeteix com a campió també de la 1a edició de l’any passat. El segon lloc fou per en Nemesio Moreno, un debutant en català -experimentat en castellà, però- que juga en la lliga Pota Blava del Prat, on s’ha experimentat durant el darrer any. En tercera posició, amb cinc victòries també, destaquem en Josep Maria Martí, que havent perdut la partida inicial sembla que li serví com a estímul. Els premis especials se’ls endugueren l’Anna Genís amb la major puntuació individual en una partida, i el Màrius Serra amb la jugada de més punts, un DESNUQUEN de 185.
El jugador del nostre club amb una posició més rellevant fou l’Albert Rodríguez, amb 4 victòries que el portaren a la 9ª posició. Almenys es pot dir que hem col·locat algú entre els 10 primers. Els altres representants, el Francesc Gelabert i el Francesc Gallèn aconseguiren una 38ena i 41ena posicions respectivament. Almenys no van quedar últims… però poc els va faltar!
- Per a veure algunes de les fotos que vam poder fer aneu a l’àlbum.
- Per a veure la connexió en directe del Telenotícies de TV3 aneu aquí, trobareu un breu fragment al sumari (minut 1 i 6 segons), i després dels esports (al minut 27 amb 46 segons).
- Per a veure tots els resultats i més informació general del torneig us recomanem que aneu al web del Club Scrabble Manresa.
Text: Albert Rodríguez i Francesc Gelabert
Fotos: Adela Ruiz i Francesc Gallén
2 Comentaris
En català, si us plau.
Hola Magda,
Si no has vist l’entrada en català és perquè deus tenir el navegador d’Internet configurat en castellà, o perquè no has escollit l’idioma adequat, totes les notícies les publiquem tant en català com en castellà, perquè cadascú s’ho llegeixi en l’idioma que se senti més còmode.