Agra Manxa. Aquest seria potser el títol hipercorrecte de Anagramax, un apassionant volum que recorre un trajecte de 20 parades de l’univers lèxic en clau lúdica.
Guifré Alsabi per als enginyosox o Blai Figueras en el món real ens porta des de la mateixa seu de l’ONU, capítol imprescindible de qualsevol llibre, excepte a La Rayuela de Cortázar, fins a un lògic ENVIT(E) de futur als lectors…
Després de fixar les regles del joc i definir què és un anagrama - sense la ics final – seguit per una breu incursió històrica que es remunta fins a l’època hel·lènica, Blai ens introdueix en el primer nivell de complexitat dels anagrames, des de 4 lletres fins a 8 , no sempre fàcils de trobar. Cal dir que en tots els casos es tracta de mots en la seva forma estàndard, no flexionada, tal com es mencionen en l’última edició del DRAE, diccionari de referència utilitzat al llarg del llibre, i que en aplicar aquesta propietat, també són únics.
El segon capítol ja posa el llistó més alt, i ens proposa unes endevinalles sui generis en què el terme que falta d’una frase s’obté en transposar les lletres de la paraula ressaltada. Potser per reforçar el vincle amb el diccionari de la Reial Acadèmia o potser a causa de la llatinitat, el primer exemple juga amb les paraules AMOR i ROMA.
Per a fer més amena la tasca enigmística, els anagrames s’agrupen en categories semàntiques, com noms propis de persones, països, ciutats etc. Com sempre, el lector pot esbrinar el seu grau d’encert, en consultar les solucions al final del capítol.
En una nota encara més elaborada, el tercer capítol enllaça ja multianagrames en una espiral creixent la solució dels quals representa una frase notable. Idea que es repetirà dos capítols més enllà, en tractar de proverbigrames i refranagrames. I ja amb l’objectiu – suposem – d’afermar els coneixements adquirits, per una banda, i el d’ampliar les nostres nocions dels diferents camps semàntics avifàunics o toponímics, Blai ens ofereix un capítol més en forma de glossari de termes.
I els publigrames? Quin és l’anagrama, entès igual com a símbol, d’un cotxe posem LOPE? O les botigues AZAR? Ho entendrem sempre que recorreguem el cinquè capítol.
Un testimoni més del giny de Blai es reflecteix en les seccions en què el tema combinatori s’entrellaça amb la disposició geomètrica utilitzada com a sostenidor per a les paraules reconstruïdes: piràmides, dianagrames o hexagrames en són alguns exemples.
Ni els afeccionats al sudoku o al joc de scrabble no veuran defraudades les seves expectatives. El motiu és molt senzill, els anagrames estan per tot arreu, y si ens creguéssim en Blai, fins i tot els respiraríem dia a dia.
Afortunadament el llibre Anagramax ofereix a l’àvid lector moltes més sorpreses que no revelarem, llevat que l’ ENVIT(E) final coincideix amb un ràpid repàs a una matèria connexa, els palíndroms.
I si l’autor reconeix que “YO HAGO YOGA HOY”, una activitat per descomptat molt saludable, no ho és en menor mesura endinsar-nos en el mirífic anagramundix.
