Amarats per l’emoció i el neguit de les grans cites, els representants pratencs aterràrem al bell mig de l’illa de les lletres, en el torneig dels grans, el III Mundial de Scrabble en Català que se celebrà dissabte passat a la fira jugarXjugar de Granollers.
Vells –i bells- coneguts del món de l’scrabble ens retrobàrem una vegada més per remenar el saquet i omplir de sentit tants taulers com fessin falta, per treure’ls de la buidor primera i farcir-los ben curulls de paraules i d’intencions, que moltes vegades es queden només en això, intencions…
La presa de contacte de la primera ronda serví per espolsar-se els nervis, començar a fer funcionar l’engranatge neuronal i mesurar les incipients sensacions que cada competidor/a anava prenent del seu entorn. A partir d’aquí, tot succeí gairebé sense adonar-nos-en, endinsats i absorts en les nostres petites batalles, aliens a tota l’activitat que es generava a la fira.
Com era d’esperar, el grau de satisfacció no es mesurava només pels resultats personals, sinó també per l’harmonia i l’ambient distès que impregnava l’espai obert de la carpa on ens instal·laren els organitzadors. No vol dir això que els encontres fossin un mer passatemps, en absolut. I bona mostra del que dic es reflectia en les robes tacades de tensió de bona part dels participants.
Al final, com sol passar, hi estan els millors. A la sisena ronda empataren a cinc victòries el Joan Ramon Manchado, el Màrius Serra i el Miquel Sesé. En aquesta ocasió, una duplicada a quatre mans decidí que la gran final es disputés entre el Joan Ramon i el Miquel, amb el permís del Màrius que s’arriscà tant amb una jugada que se sortí del tauler, per dir-ho d’alguna manera. En qualsevol cas, i això vol dir alguna cosa, aquests tres protagonistes s’alternen per sovintejar les finals del mundial. Cap més jugador hi ha arribat… encara.
Herberes, gàl·lic, euzó, anyins, encarant, jaqué, guipo, assequi… són alguns del mots que guardonaren el tauler final fins encapçalar en el lloc més alt per segona vegada en aquest campionat en Joan Ramon Manchado. S’ha de dir, però, que el Miquel Sesé no va tenir cap opció en les darreres jugades en no comptar amb cap vocal en el seu faristol. Potser en alguna llengua eslava…
I finalment, el lliurament de premis fou a càrrec de l’excel·lentíssim alcalde de la ciutat de Granollers Josep Mayoral, així com de la regidora de promoció econòmica la senyora Andrea Canelo.
Donar les gràcies al responsable de la fira, l’Oriol Comas, per les atencions rebudes, i sobretot, a l’equip organitzador, la Unió Faristolaire, una autèntica garantia d’èxit.
No voldria acabar sense fer referència als clubs que han nodrit de jugadors/es aquest esdeveniment… perquè ja se sap que sense vençuts no hi ha vencedors. Per això, ens congratulem el Club Scrabble el Prat com a víctimes principals, així com Matadepera, el Club Scrabble Manresa i l’expedició queimadenca. Gràcies a tos.
Una menció molt especial per al nostre diccionari ambulant, l’Enric, que encara avui deu estar maleint tantes impugnacions absurdes, i tants viatges amunt i avall que suportà estoicament, amb el caràcter de barrufet rondinaire amb el qual tan entranyablement hom el reconeix.
Gràcies, moltes gràcies a tots… i fins la propera.
Alsius vs Marga
Tavi vs Màrius
No tot són lletres…
El gran àrbitre, implacable… l’Enric Borràs
El Miquel Sesé i el Joan Ramon Manchado disputant la gran final
